Protectorat espanyol al Marroc

Protectorat Espanyol al Marroc
حماية إسبانيا في المغرب Ḥimāyat Isbāniyā fī-l-Maḡrib (àrab)

← 1912 – 1956 →
Bandera de la Marina mercant
Informació
Capital	Tetuan
Idioma oficial	castellà, àrab
Religió	islamica, catòlica
Moneda	pesseta
Període històric Espanya a Àfrica
Reial Decret	1912
Independència del Marroc	1956
Política
Forma de govern	Monarquia

El Protectorat Espanyol al Marroc (àrab: حِمَاية إسبَانِيَا بالمَغْرب, Ḥimāyat Isbāniyā bi-l-Maḡrib; castellà: Protectorado español de Marruecos) és la figura jurídica aplicada a una sèrie de territoris del Marroc en què Espanya, segons els acords francoespanyols firmats el 27 de novembre de 1912, exercí un règim de protectorat. També es coneix com ocupació espanyola del Marroc (àrab: الاحتلال الاسباني للمغرب, al-iḥtilāl al-isbānī li-l-Maḡrib).

El protectorat consistia en dos territoris de l'actual Marroc, geogràficament diferents: la zona del nord del Marroc, que inclou les regions del Rif i Yebala, i la de Tarfaya, limitant amb el Sàhara Espanyol, al sud-oest i al nord amb el riu Draa com a frontera. Vuit mesos abans dels acords, França havia creat el seu propi protectorat sobre la major part de l'actual Marroc. Tanmateix, la creació d'una administració colonial sobre els territoris del protectorat en el Rif no es produiria fins al 1927, una vegada la zona va haver estat totalment pacificada. El protectorat duraria fins al 1956, excepte pel que fa al que es coneixia com a protectorat meridional o regió nord de les tres que es va dividir el Sàhara Espanyol.